Senyors mestres.

Estic en contra de la manera que tenen els mestres de manifestar-se i protestar.

Haurien de prendre exemple dels agricultors. En tot moment es va saber, quan i a on es manifestaven. Tot així van tindre la visió mediàtica que volien i es va sentir la seva veu molt fort.

Amb aquest gest, de saber a on i quan, la gent que teníem algun assumpte per solucionar, vam poder esquivar les protesta i arribar al lloc. Feina, metges, enterraments, etc. Sí, és veritat que ens va costar més. Aixecar-se dues hores abans o donar una volta per carreteres secundàries, que ens vam fer perdre o gastar més gasolina. Però no vam perdre ni la visita la metge concertada feia un mes, ni l’entrevista de feina o poder donar el nostre condol a uns familiars.

Amb aquest manera de fer d’aquests senyors, sense saber on i quan. El que aconsegueixen és fer la punyeta als treballadors, no als polítics, sinó als seus iguals.

No dic que no tinguin dret a protestar. És clar que si!. Però com va dir no sé qui, “La teva llibertat, acaba a on comença la meva” Protesteu, però sense enfonsar la vida dels altres.

El pitjor de tot, és que aquesta manera indiscriminada d’actuar, dona mal exemple a les alumnes, que es creuen que tot és vàlid. Ja sé també, que la seva feina no és educar, sinó ensenyar matèries. Malgrat tot estan al davant i no deixen de ser un exemple.

Protesten perquè els hi donen una empenta. Això és el Karma. A mi em va donar cops de regle a les mans fins que perdia el tacte, si miraves les musaranyes et queia un clatellot i si escrivies amb la mà esquerra, li donaven cops amb la vareta, fins que quedava inservible. Després i a conseqüència del “borron” causat, tenies que estar de genolls de cara la paret durant una bona estona. I això durant anys i anys. Tot torna. Ara us ha tocat el rebre.

Zero empatia.